Era l’any 1990, quan el Joan “pare”, es retirava de la porteria al futbol moianès. Segurament, poc que hi pensava, que uns anys després tornaria a involucrar-se, tot i que aquesta vegada, ho faria amb un paper molt diferent.... el de PARE!. La Mireia i la Lídia, jugadores del Vic Riuprimer, i el Joan Enric, tenen molt a veure.
A l’any 2002, amb 5 anyets, forma part del prebenjamí del C.E.Moià, jugant de defensa. Recorda el seu únic gol com a jugador de camp en un Torneig a L’Estartit davant el P.d’Aro.
A la següent temporada, davant la sorpresa del seu pare, va demanar ser porter, i l’Isma, que era el seu entrenador, li va donar aquesta oportunitat, fent un paper molt acceptable al nostre Club, ... Ja apuntava.
Al finalitzar aquella temporada, la U.E. VIC es va interessar en ell pel seu nou projecte d'unió del seu futbol base amb el del CF.REMEI. Després de diverses xerrades entre tècnics vigatans i els seus pares, en Joan Enric va fitxar pel VIC REMEI CF per la temporada 2004-2005. Era l’inici de una nova etapa.
Tot era nou, companys, camps, equipatge, desplaçaments. Un mon desconegut, que li va costar de pair per la seva curta edat. Aquella temporada va jugar amb el Benjamí B i va ser el porter menys golejat en el seu grup de la competició osonenca. En la propera temporada, la 2006-2007 va formar part del Benjamí "A" també fent un bon paper.
Una de les claus en els bons jugadors, és quan fan un pas endavant. I això, és el que va succeir amb el Joan Enric a la temp.2007-08. Ell va fer un pas de gegant. Els tècnics van apostar per les seves qualitats i el van incloure en l'aleví "A" del club disputant la 1ª divisió en el grup 6. El seu rendiment i aprenentatge va augmentar de manera extraordinària, aconseguint amb el seu equip el subcampionat de lliga.
Tant bona va ser aquella temporada, que clubs com l’Espanyol, Granollers, Riuprimer, Manlleu ja es van interessar per ell. Alguns entrenaments i amistosos, per tal de que finalment els pericos acabin duen la iniciativa.
L’aleví del Manlleu a preferent serà el seu nou destí per la temp.2008-09, cedit per l’Espanyol, i així veure la seva evolució futbolística.
Aquella primera temporada a Manlleu va ser espectacular! L'Equip va ser campió, pujant a Divisió d’Honor, després d'un frec a frec constant amb el segon classificat, el CE.MANRESA (equip de l’Èric i el Pol, ex-companys dels seus inicis al CE.MOIÀ). L'entrenador que va tenir va ser el Josep Mª Sala (motoret SALA, ex jugador d’ Albacete, Mallorca, Sabadell, etc.) que també és el coordinador del futbol base de l’entitat.
A dia d’avui, forma part de l’infantil B del MANLLEU, a la primera divisió Grup 3 (grup molt difícil). L'equip és de primer any. És un equip amb el que es treballa mirant el proper any, a on jugaran a Preferent, o Divisió d’Honor, amb en Sala d’entrenador.
Des d’aquí, desitjar al Joan Enric, (el porter de MOIÀ que diuen a Osona), que continuï treballant, aprenent, i gaudint d’aquest esport. Nosaltres, el seguirem, amb l’orgull de saber que ell .... és de Moià!
A l’any 2002, amb 5 anyets, forma part del prebenjamí del C.E.Moià, jugant de defensa. Recorda el seu únic gol com a jugador de camp en un Torneig a L’Estartit davant el P.d’Aro.
A la següent temporada, davant la sorpresa del seu pare, va demanar ser porter, i l’Isma, que era el seu entrenador, li va donar aquesta oportunitat, fent un paper molt acceptable al nostre Club, ... Ja apuntava.
Al finalitzar aquella temporada, la U.E. VIC es va interessar en ell pel seu nou projecte d'unió del seu futbol base amb el del CF.REMEI. Després de diverses xerrades entre tècnics vigatans i els seus pares, en Joan Enric va fitxar pel VIC REMEI CF per la temporada 2004-2005. Era l’inici de una nova etapa.
Tot era nou, companys, camps, equipatge, desplaçaments. Un mon desconegut, que li va costar de pair per la seva curta edat. Aquella temporada va jugar amb el Benjamí B i va ser el porter menys golejat en el seu grup de la competició osonenca. En la propera temporada, la 2006-2007 va formar part del Benjamí "A" també fent un bon paper.
Una de les claus en els bons jugadors, és quan fan un pas endavant. I això, és el que va succeir amb el Joan Enric a la temp.2007-08. Ell va fer un pas de gegant. Els tècnics van apostar per les seves qualitats i el van incloure en l'aleví "A" del club disputant la 1ª divisió en el grup 6. El seu rendiment i aprenentatge va augmentar de manera extraordinària, aconseguint amb el seu equip el subcampionat de lliga.
Tant bona va ser aquella temporada, que clubs com l’Espanyol, Granollers, Riuprimer, Manlleu ja es van interessar per ell. Alguns entrenaments i amistosos, per tal de que finalment els pericos acabin duen la iniciativa.
L’aleví del Manlleu a preferent serà el seu nou destí per la temp.2008-09, cedit per l’Espanyol, i així veure la seva evolució futbolística.
Aquella primera temporada a Manlleu va ser espectacular! L'Equip va ser campió, pujant a Divisió d’Honor, després d'un frec a frec constant amb el segon classificat, el CE.MANRESA (equip de l’Èric i el Pol, ex-companys dels seus inicis al CE.MOIÀ). L'entrenador que va tenir va ser el Josep Mª Sala (motoret SALA, ex jugador d’ Albacete, Mallorca, Sabadell, etc.) que també és el coordinador del futbol base de l’entitat.
A dia d’avui, forma part de l’infantil B del MANLLEU, a la primera divisió Grup 3 (grup molt difícil). L'equip és de primer any. És un equip amb el que es treballa mirant el proper any, a on jugaran a Preferent, o Divisió d’Honor, amb en Sala d’entrenador.
Des d’aquí, desitjar al Joan Enric, (el porter de MOIÀ que diuen a Osona), que continuï treballant, aprenent, i gaudint d’aquest esport. Nosaltres, el seguirem, amb l’orgull de saber que ell .... és de Moià!
